LLETRES CANÇONS





LA NOIA DE SINERA



Lluny d'aquestes contrades, ben a prop del Francolí, vaig conèixer una nineta passejant per un jardí. La noia no era mulata ni venia d'ultramar, era jove, era bonica, és filla d'Arenys de Mar.

Del Maresme a l'Empordà volen ocells i gavines per damunt d'aquest mar que ara uneix les nostres vides. Del Maresme a l'Empordà, des de Sinera, em vares venir a buscar i ara et canto una havanera.

Passejant per aquestes terres de pescadors i tapers, vàrem salpar a la deriva i ara som quatre mariners. Bufi garbí o tramuntana, hi hagi calma o temporal, viurem a mar o a muntanya una vida sens final.

Del Maresme a l'Empordà...

Bufi llevant o xaloc, hi hagi tempesta o bonança, si tu no estàs a prop meu, em moriré d'enyorança. Et miro els ulls amb frisança i ara que he trencat el gel, et dic amb aquesta havanera que t'estimo fins el cel.
Del Maresme a l'Empordà volen ocells i gavines per damunt d'aquest mar que ara uneix les nostres vides. Del Maresme a l'Empordà, una havanera, em vares venir a buscar, ets la noia de Sinera.

COM DOS ENAMORATS

Tot mirant cap a llevant, veig marxar una teranyina
amb la proa cara al vent i el brogit de les gavines.
No estic sol mirant el mar, ben a prop hi ha una donzella
que amb ses mans fredes com l'aire
acomiada a un pescador.

Sent enyor, sent melangia, o el record d'un bell amor.
La remor de les onades sembla que li trenqui el cor.

No pateixis, dolça noia, potser demà tornarà
i si l'oratge l'acompanya, quan torni t'estimarà.
Però si el vent el balandreja i fa rumb a l'horitzó
no et preocupis bella nina
que el meu cor és ple d'amor

Tot mirant cap a llevant, veig tornar una teranyina
amb la proa cara al vent i el brogit de les gavines.
No estic sol mirant el mar, ben a prop hi ha una donzella
que amb ses ulls d'enamorada
veu com torna el pescador.

Un desig, una esperança, un afany, un desamor
el batec de les onades sembla un bàtec al seu cor.

No pateixis, dolça noia, potser demà tornarà
i si l'oratge l'acompanya, ell també t'estimarà.
Però si el vent el balandreja i fa rumb a un altre cor,
no et preocupis bella nina
que ja tens el meu amor.


DE PORT EN PORT

- Deixa’m que et digui amor meu,
deixa’m que et digui estimada
que la tristor dels teus ulls
es reflexa en ta mirada.

- Digue’m que et passa amor meu,
potser és que estàs enyorada
és que no t’agrada el mar
o els mariners que te’l canten.

- Vaig navegant de port en port cercant la barca
que un dia vaig perdre en un racó de Costa Brava.
I amb tu aniré de sol a sol
cantant cançons de mar i amor
xiulant balades que ens tornin al passat.

- Digue’m que et deixi amor meu,
digue’m que et deixi estimada
que uns ulls amb tanta tristor
veuen la mar abravada.

- Deixa’m que et digui amor meu
que me’n vull anar a un altra port
i encara que un dia et deixi
fes-me un racó en el teu cor.

- Vaig navegant de sol a sol cercant tonades
que un dia vaig perdre en un racó de Costa Brava
i amb tu aniré, i si tu vols
et cantaré cançons d’amor
dins el teu cor cançons de mar i de taverna.

- Vaig navegant de port en port cercant la barca
que s’endugué un temporal de Costa Brava.
I amb tu aniré de sol a sol
cantant cançons de mar i amor
xiulant balades que ens tornin al passat,
de port en port.


FESTA DE LA SAL

Tota la gent de l’Escala surt de casa, va al carrer
se’n van tots fins a la Punta a mirar els sardinalers.
Més de cent veles hissades surten quan ja cau el Sol
per anar a fer “l’Alba de Prima”, van més enllà del Cargol.

La Marieta Rellona i la Dominga també,
a cada extrem de la platja venen pinyons i fruits secs.
I mentrestant la mainada juguen a saltar i parar,
d’altres fan barques de suro, alguns les fan navegar.

La sal, la sal, ja arriba la sal i l’Escala s’engalana
ja ve el vaixell, tothom al portal, anem a descarrega’l
ja sona el corn, repica el timbal, és la Festa de la Sal.

Hi ha puntaires, cosidores, les barques d’en Vadoret
les qui remenden les xarxes i els barrils d’en Tianet.
Ja tornen totes les barques, se les veu venir de lluny,
- avui hi ha bona pesquera -, moltes han encès el llum.

La nova s’estén pel poble, ja son a punt els palers,
els dos cavalls de Can Jacas i un grapat de mariners.
S’inicia la subhasta, ja se sent el primer - jo -,
la cantarella dels mitjos i les veus dels pescadors.

La sal, la sal, ja arriba la sal....

Són les dones de l’Escala qui fan coves de comptats.
Qui desmalla la sardina son els esquenapelats.
A vendre el peix a altres pobles se n’hi van els Tracanets
amb carro o amb bicicleta per fer quatre “calerets”.

Els fanals de gas s’apaguen i a la platja res no es mou,
a les fàbriques es passen les sardines per al brou;
i s’estiben en caixetes per dur a vendre al millor preu
als mercats de Barcelona, als mercats de tot arreu.

La sal, la sal, ja arriba la sal....

Per avui s’ha acabat la Prima, tothom és a descansar,
es tanca el llum i la porta, - bona nit i fins demà -.
Aquesta és la breu història que en Sabateret escriu,
un pescador de l’Escala, home de mar...record viu.



EL SOPAR

Tornant de pescar de Tossa
amb l’estómac afamat
una dona llarga i prima
ens prepara la sardina
i així fem el primer plat

Quin sopar! Quin sopar!
no se pas si me’l podré acabar!

I com qui no vol la cosa
a la cala d’en Ramon
amb la brasa ben encesa
unes dones amb destresa
ens preparen el segon

Quin sopar! Quin sopar!
no se pas si me’l podré acabar!

Ai quin goig! Quina delícia!
ja comencem a estar bé
amb la panxa ben contenta
arribant a “font pudenta”
ens en fan un de tercer

Quin sopar! Quin sopar!
no se pas si me’l podré acabar!

Molt a prop de Mascanada
fem el postres, deonidó!
un cafè, copeta i “puru”
que en una capsa de “suro”
potser hi estarem millor

Quin sopar! Quin sopar!
no se pas si me’l podré acabar!

Quina cosa més estranya
com més menjo més prim sóc
com més gana, més pateixo
i no sé pas de què em queixo
si sóc més roent que el foc.

Quin sopar! Quin sopar!
no se pas si me’l podré acabar!

I vostès senyors, senyores
no saben el que és millor
si sopar venint de Tossa
sopar amb una bona mossa
o sopar...en aquest racó.



PAPER MULLAT

Si et penses que t'entenc, vas molt errada.
Ja tenim una edat i res no em val.
Els dies ja no passen com "llavorens".
Tot el que em dius és ja paper mullat.

La vida ens ha fotut cent garrotades.
El dia a dia se'ns a fet molt gran.
El cos no ens acompanya en el viatge.
Diria que tots dos hem fet "salat".

Però encara m'agrada que em diguis coses boniques
i quan et veig nua m'enfilo per tots els racons.
Si em beses, jo et beso igual que fa deu mil dies.
Si em mires, jo et miro més que els ulls de tot el món.

Si vols, anem plegats sense recança.
M'estimo més jeure que caminar.
Però si tanquem la porta a l'esperança,
el temps per viure se'ns aturarà.

Estem gaudint d'una altra primavera.
Els ulls se'ns humitegen per no res.
Caldrà que no mirem mai més enrera
i tornarem a ser com dos vailets.

(Josep Bergadà i Costa)


LA BECAINA

L'AIRET DEL MIGDIA, O L'ESTÒMAC PLE
LA FLAIRE QUE ARRIBA QUAN BULL EL CAFÉ
LA SON ATRASSADA, O EL GOTET DE VI
LA TELE ENGEGADA M’HA FET ADORMIR.

AI, QUINS BONS MOMENTS EN EL SOFÀ
AMB EL CAP CAIGUT I ELS PEUS A LA TAULETA.
EN TINDRÉ PROU AMB DEU MINUTS,POTSER
AVUI MITJA HORETA.

L'ANGUNIA QUE PASSO EN UN RESTAURANT
QUAN PORTEN LES POSTRES I TOTHOM XERRANT.
ELS ULLS EM FAN FIGA I M’HAIG D’AGUANTAR
POTSER M’ENNIRIA, PERÒ M’HE DE QUEDAR.

AI, QUINS BONS MOMENTS....

JO PER SI LES MOSQUES SEMPRE PORTO AMB MI
ULLERES BEN FOSQUES PER PODER DORMIR
LA MEVA BECAINA NO ME LA FOTREU
QUE JO SI NO DORMO, SOC COM UNA CREU.

RENOI, QUINS BONS MOMENTS...

PER FER UNA BECAINA ENS CAL UN COIXÍ
UN SOFA BEN AMPLE I GANES DE DORMIR
SI NO TINC AIXÓ EN HAVENT DINAT
NO EM DIGUEU NI FAVA QUE ESTIC EMPRENYAT

AI, QUINS BONS MOMENTS...